Futurs Possibles

Per a l'elaboració d'aquesta pestanya del nostre bloc, ens hem basat en les dades treballades en els anteriors apartats. Així doncs, hem seguit el mateix esquema per tal que ens sigui més senzill comparar el present de Bèlgica i el que creiem que serà el seu futur.


  • POBLAMENT I POBLACIÓ
Com podem veure a l'apartat de com és? a la regió estudiada hi ha una gran taxa de mortalitat, i acompanyada de la baixa natalitat fa que la població d'aquesta zona sigui molt envellida i el creixement d'aquesta sigui pràcticament nul. Podem dir que un 22% de la població és major de 60 anys.

Després d'observar les anteriors dades i alguns estudis realitzats, podem afirmar que en un futur s'espera que la taxa del creixement s'aproximin a xifres negatives, ja que la baixa natalitat seguirà i és present en aquesta zona des de abans de la Segona Guerra Mundial (1939). Aquest fet ens ha portat a un clar envelliment de la població i a una alta mortalitat tot i els avenços mèdics.

La immigració ha fet que tot aquest procés s'endarrereixi una mica. La gent que arriba a Bèlgica majoritariament és italiana. Però la immigració també s'ha vist afectada per culpa de la crisi en determinats sectors com el de la siderúrgia.

- Pel que fa a l'envelliment podem observar aquesta taula on es veu el progrés que es preveu fins el 2050.



Taula extreta de :  statbel.fgov.be

  • LES LLENGÜES
A la regió, com hem vist anteriorment, es poden trobar quatre zones dividides lingüísticament. Aquestes quatre zones són la valona, la flamenca, la bilingüe i l'alemana. De totes les llengües parlades a aquestes zones la que té més pes és el flamenc. 

Després d'observar els percentatges i de llegir una mica la història d'aquestes diferents zones creiem que encara que actualment segueixen existint una petita relació entre les diferents zones, menys a Flandes que ja des de fa anys està desvinculada,  la separació entre totes anirà augmentant progressivament. Cada zona va escollint més els seus trets característics, les seves costums, etc. La influència dels països veïns també els afecta molt, com podem veure amb el cas de Flandes.


  • ECONOMIA
L’agència qualificadora Standard & Poor’s ha reduït la nota que acredita a Bèlgica com a una emissora de bona qualitat econòmica, tot i que encara és elevada en comparació amb els altres països de la unió europea. Aquest fet marca però una perspectiva negativa de futur. Aquesta reducció es basa en la inestabilitat política del país (ha estat més de 250 dies sense govern) i en el seu elevat nivell de deute.

PIB Bèlgica - Extret de la web del Banc Mundial
El futur podria empitjorar estrepitosament si Bèlgica es veiés obligada a salvar de nou  el seu sistema bancari amb diners públics, la primera intervenció va ser al 2008 i sembla ser que tres anys més tard es podria donar la mateixa situació. Si això passa el deute augmentaria en gran mesura.

Tot i que estem en un període marcat per la crisis econòmica, de moment Bèlgica sembla sortin-se’n prou bé en comparació amb d’altres països, gràcies sobretot al seu principal motor econòmic que és la regió flamenca, com ja s’ha comentat en l’apartat “De què viuen”. A més, un dels punts més forts del país és el fet de tenir el segon port més gran de tot Europa i una excel·lent xarxa de comunicacions, motiu per el qual el nivell d’exportacions i d’importacions és molt elevat. De totes maneres, aquest punt fort es podria convertir en un punt feble perquè és especialment vulnerable a la crisis dels altres països, ja que aquesta afectaria directament a les seves importacions i exportacions.


Informació extreta de: 
http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/02/110225_belgica_economia_gobierno_amab.shtml
http://noticiasbancarias.com/economia-y-finanzas/26/11/2011/standard-poors-reduce-la-nota-crediticia-de-belgica/5110.html



  • TRANSPORTS
Tot i que per el seu clima Bèlgica no és el millor candidat per desenvolupar l'energia solar, és un projecte totalment viable. Per aquest motiu s'han instal·lat 16.000 panells solars en el sostre d'un túnel de 3,5 km de llarg entre Amberes i la frontera Holandesa. Aquests panells produeixen suficient energia per alimentar energèticament 4000 trens a l'any. Aquesta energia solar, a més de ser econòmica, és un 30% més barata que l'energia convencional, el que acabarà influint en el cost dels bitllets de tren. 

Us proposem aquest video. Tot i que està en anglès, creiem que s'entén prou bé i ofereix unes vistes clares del que s'ha fet en el túnel. 


    Subscriure's a: Missatges (Atom)