De què viuen?

Bèlgica és un dels països més rics de la Unió Europea i del Món.
Amberes va ser la primera ciutat en obrir la borsa de valors el 1460.
Va ser un dels primers països de l’Europa continental en el que va aparèixer la Revolució Industrial.

L’any 2009 l’economia del país va patir una retracció important i la desocupació va créixer precipitadament. Actualment, la desocupació és un problema greu.
Bèlgica és el principal fabricant d’alfombres industrials, jocs de cartes, boles de billar, i també és conegut en el tot el món per la seva luxosa cristalleria, la xocolata i les fàbriques de cervesa.


Un dels trets identificatius de Bèlgica és la XOCOLATA. La xocolata és un element quotidià en la vida dels ciutadans de Bèlgica i, gràcies a la diversitat de preus i tipus, és accessible per a totes les classes socials. Ara bé, la gran venda de l'any té lloc just abans de Nadal. "Als belgues els agafa una bogeria consumista abans de Nadal i compren pralinés a tonelades", comenta Tadeusz Tebinka.


I és que actualment, la xocolata ha entrat directament en el món de màrqueting: no tan sols és una exquisitat sinó també un atractiu turístic, el contingut temàtica de festivals organitzats arreu de Bèlgica i una material que ha inspirat dissenyadors de moda a crear col·leccions úniques de vestits de xocalata. 




L'ECONOMIA DE BÈLGICA PER SECTORS:

Agricultura
Agricultura: tot i que té una productivitat elevada, és un sector poc important dins l’economia belga. D’altra banda, té conreus industrials, com per exemple de flors, una bona part dels quals és exportat. L’agricultura aporta l’1% del PIB i acull el 2% de la població activa.

Mineria


Mineria: En el camp de la mineria destaca l’extracció de carbó (tot i que ja és un recurs escàs a Bèlgica), però també extreuen ferro en menor quantitat. També és un important productor de zinc i coure. Les conques mineres són les de Borinage, Charleroi, Lieja i Herve.



La indústria: La més tradicional de les branques és la del tèxtil, però aquesta ha estat superada per la siderúrgica, la metal·lúrgica i la mecànica. La siderúrgia, a més, ha permès una potent indústria automobilística, naval, ferroviària, d'armament i electrònica de consum.
Industria
També és molt important la indústria química, però en realitat destaca en tots els sectors industrials, com a país desenvolupat que és.
La indústria està concentrada principalment a la regió de Flandes, al nord.
La industria suposa el 24% del PIB i acull el 25% de la població activa.

Les comunicacions: Bèlgica disposa d’una excel·lent xarxa de comunicacions. La de carreteres i autopistes és molt extensa (més de 13.115km). La xarxa ferroviària també és una de les més denses, i els rius i canals navegables són molt considerables; Bruges, per exemple, està considerada la Venècia del Nord d’Europa. La densa xarxa d’autopistes i canals comuniquen totes les ciutats i aquestes amb l’exterior. Els ports tenen sortida al mar a través de grans rius. Amberes y Gante són els principals ports de Bèlgica.

Serveis
Serveis: Els serveis estan molt desenvolupats. Destaca sobretot el comerç, tant el local com l’internacional. La industria belga és tan potent que necessita exportar per mantenir la seva producció. Amb pocs recursos naturals el país importa grans quantitats de matèries primeres i exporta principalment manufacturats. Els principals socis comercials de Bèlgica són Alemania, els Països Baixos, França, Regne Unit, Itàlia, els Estats Units i Espanya.


Bèlgica té un petit sector turístic, centrat en el turisme cultural, els congressos d’empreses i les reunions polítiques. Es centra, doncs, en les grans ciutats del país i es manté durant casi tot l’any.
L’economia de mercat de Bèlgica és beneficiada per la localització privilegiada del país a Europa.
Els serveis suposen el 75% del PIB i el 73% de la població activa. 

*PIB= Producte Interior Brut
*Dèficit pressupostari: Excés de despesa per part del Govern.
                   


L'ECONOMIA DE BÈLGICA PER ZONES


Zona Valona
Valònia ha estat sempre una regió de mines i de siderúrgia. Durant els anys cinquanta es va produir un canvi econòmic important gràcies a la industrialitzací de Flandes, i als processos de tancament de les mines i la reconversió de la siderúrgia. A la zona valona s'hi concentren, des de llavors, un munt d'indústries siderúrgiques, metal·lúrgiques i químiques. Leija n'és la capital econòmica. També caldria destacar les indústries mecàniques i químiques. Lieja n'és la capital econòmica. També caldria destacar les indústries mecàniques de Namur i Nivelles, així com les de Berviers (tèxtil, mecàniques, tècniques, mediambientals i elèctriques).
Al costat de l'eix tradicional "Sambre-Mosa! un eix nou de desenvolupament econòmic creix a llarg de l'autopista E40 (indústria logística, farmacèutica, mèdica...).
A tota la regió, hi ha una indústria agroalimentària, coneguda per la seva qualitat: cerveses, plats cuinats, xocolata i carn.
Junts, les Ardenes i la província de Luxemburg són els principals exportadors mundials d'arbres de Nadal. La Hesbaye i l'altiplà de Herve són conegudes pels llegums, el sucre i la fanta (pomes i peres) i els productes erivats com la sidra.
L'índex d'atur el 2007 era del 14,4%, més alt que el de Flandes.



Zona Flamenca
Flandes és una de les àrees econòmiques més dinàmiques del món, està localitzat en el centre d’una de les àrees més altament industrialitzades del món.  
En la dècada de 1840, la industria tèxtil de Flandes va patir una crisis important, però després de la Segona Guerra Mundial, Amberes i Gante van experimentar  una ràpida expansió de la seva industria química i petrolífera. Flandes també va atraure la gran majoria de les inversions extrangeres de Bèlgica. 
En l’actualitat, l’economia flamenca es fonamenta sobretot per el sector serveis, tot i que la seva diversificada industria continua siguent una font econòmica important. 
L’economia flamenca està fortament orientada a les exportacions, sobretot de productes alimentaris, automòvils, diamants acabats, tèxtils, plàstics, productes derivats del petroli, ferro, acer i d’altres metalls.


Zona Germanòfona
Aquesta zona és tan poc extensa que la seva economia va a caball de les altres dues zones i dels forts lligams que té amb Alemanya. No es pot destacar cap tipus d’economia pròpia de la regió.




FONTS DOCUMENTALS:












Subscriure's a: Missatges (Atom)