Com ha canviat?

Per situar-nos i entendre la història de la Bèlgica actual, farem un petit recorregut des dels seus inicis fins a l'actualitat.

La zona que actualment correspon a Bèlgica, era un conjunt de territoris dels Països Baixos del sud.

La majoria del segle XIX, va estar sota la influència de França. Es va continuar desenvolupant la Revolució Industrial, gràcies a la gran disposició de carbó i de ferro. Durant alguns anys, va ser la segona potència econòmica mundial.
Durant la Primera Guerra Mundial, al 1914, Bèlgica va ser ocupada per Alemanya, que estava en guerra contra França. Tot i que Bèlgica va mostrar una ferma resistència, el seu exèrcit va ser vençut ràpidament i van ocupar gran part del país, excepte els territoris de la línia d'Ijzer.
Després de la guerra, Bèlgica va rebre les antigues colònies d'Alemanya, Ruanda i Burundi.


Durant el període d'entreguerres, Bèlgica, com la resta d'Europa, va patir les conseqüències d'una forta crisi econòmica: la crisi capitalista mundial del 1929. Aquesta crisi, va tenir una lenta i complicada recuperació.


El 1940, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, Bèlgica va tornar a ser ocupada per les forces armades de l'Alemanya nazi. La resistència a l'ocupació es va desenvolupar, majoritàriament, a la zona de Valònia. El govern, que en aquells moments estava a l'exili, va declarar el rei com a no apte per desenvolupar el seu càrrec, ja que estava a Bèlgica com a presoner de guerra. Després de l'alliberació, no se li va retornar el càrrec.

Símbol de l'OTAN. Belgica s'hi va afegir al 1949

Després de la Segona Guerra Mundial, Bèlgica va ser un dels membres fundadors de l'OTAN i de la Comunitat Econòmica Europea, que més tard va esdevenir com a Unió Europea. Al 1950, el govern va organitzar un referèndum sobre la qüestió reial. El resultat va ser favorable al retorn del rei, excepte a Valònia que s'hi va oposar. El rei va acabar tornant al poder i, aquest fet, va provocar greus insurreccions amb atemptats a les mines i als alts forns valons.Fins i tot, es va arribar a plantejar un govern secret a Valònia, que els portés a la independència. Aquests fets van marcar el final de l'unitarisme belga.                     

Imatge de la Grand Place de Louvain-la-Neuve

Als anys seixanta, sota la pressió del govern flamenc i del moviment való, es va fixar la frontera lingüística i van sorgir les lleis i disposicions sobre l'ús de les llengües, sobretot a les zones bilingües. Els conflictes lingüístics són cada cop més importants. Fins al punt que arriben a l'escissió de la zona francòfona de la Universitat de Louvain i la creació d'una nova ciutat, Louvain-la-Neuve, en territori való per acollir la nova Universitat Catòlica de Louvain.
                                                     
Al principi dels anys setanta, durant el 3r mandat de Gaston Eyskens, es va reconèixer l'existència de les comunitats culturals neerlandesa, francesa i alemanya i les regions flamenca, valona i germanòfona.


A l'any 2005, van resorgir enfrontament entre valons i flamencs. I Al 2008, a part dels problemes amb el govern, s'hi ha d'afegir l'impacte de la crisi econòmica financera global.
Informació extreta de: www.enciclopedia.cat


DIFERENTS PUNTS DE VISTA
Hem anat recollint l'opinió de coneguts que han estat a Bèlgica, l'opinió de gent belga i l'opinió d'una de les membres del grup que també hi ha anat.
Trobem diferents punts de vista, una de les persones ens comenta que ha anat a Brussel·les i a Gent. Li sorprèn que la gent s'assembli a l'espanyola, referint-se a que són bastant obertes i que no tenen tants modals com els anglesos. I també comenta que són molt sanes i que gairebé sempre van amb bicicleta. D'altra banda,  opina que el nivell de vida és molt més car que el d'aquí i que els edificis antics són molt més elaborats, amb comparació amb els nostres.

Imatge de la Gran Place de Brussel·les

D'altra banda, una altra persona ha estat a Brussel·les, Ambers, Brugges, Gent, Lieje i Spa. La ciutat de Spa és molt coneguda per les seves aigües i hi ha molts spas, d'aquí el seu nom. I la seva aigua tambés es pot beure. Pel que fa a Brugges, creu que sembla una ciutat medieval. És molt petita i està envoltada de canals, com a Venècia, i que la gent hi va per anar a donar una volta amb barca pels canals. I es veu que s'hi troba la finestra més petita del món. De Brussel·les destaca la Grand Place, amb els seus edificis tan espectaculars. Els carrers del centre estan plens de botigues de xocolata i "pralinés" i també hi trobem moltes parades de gauffres i crêpes. El que li va sorprendre va ser que uns dels menjars típics són els musclos al vapor.

Una de les altres persones, ha estat a Brussel·les, a Louvain i Louvain-la-Neuve. Va trobar que Brussel·les era una ciutat molt neta, on hi predomina molt la bicleta com a transport, hi ha molts parcs i zones verdes molt ben cuidades i la gent és molt educada. El menjar típic són les patates fregides, els musclos i la cervesa. Però el que has de fer abans de marxar de Bèlgica, és menjar bombons i gauffres.
El que poca genet sap és que el Tíntin és belga i pel centr, podem trobar parets en desús decorades amb dibuixos d'en Tintín.
El que li va cridar l'atenció va ser la ciutat de Louvain-la-Neuve, ja que és una ciutat universitària.
Per últim, tenim l'opinió d'un noi que està d'Erasmus a Amberes, la capital de Flandes. Comenta que és la capital econòmica de Bèlgica. La ciutat d'Amberes es caracteritza pel negoci dels diamants i perquè té el 2n port més gran d'Europa. Troba que la gent és simpàtica però una mica tancada, sobretot quan estan amb gent que també parlen flamenc perquè els estudiants d'Erasmus no els entenen.


ABANS I DESPRÉS
En aquest apartat, volem mostrar imatges del mateix lloc però tal com era fa uns anys i com és actualment. Per poder observar com ha canviat al llarg del temps.

Boulevard Anspach à la Bourse- Brussel·les